“CONTROLANT LA SEVA PRÒPIA MALALTIA". Entrevista a l'Adrià (malalt de Crohn de dotze anys)

 Entrevista al diari El Punt:: "Un deu per cent dels adolescents han de conviure amb mals crònics",  i  la  Columna :“A LES PORTES DEL DEMÀ"  amb comentaris a l'entrevista: ...”A vegades, és en els petits on els grans podem trovar la fortalesa que ens manca"...

Entrevista a la Núria i a l’Adrià (malalt de Crohn de dotze anys, soci d’ACCU Catalunya):

“Controlant la seva propia malaltia”.

…”El deu per cent dels adolescents conviuran tota la vida amb una malaltia incurable però aprendran a controlar-la i, com a resultat de tot això, maduraran abans que els altres. La Núria i l’Adrià, de dotze anys, són dos bons exemples d’aquest grup. Vitals, adaptables, imbatuts…

…Tots dos són membres del Consell de Joves de l’hospital Sant Joan de Déu, un organisme on hi estan representats adolescents i preadolescents de totes les malalties i l’objectiu del qual és recollir suggeriments per millorar l’atenció als pacients. L’Adrià, afectat per la malaltia de Crohn. Fa dos anys va començar a tenir mals de panxa. Baixava de pes i li va sortir una fistula. Es veu que si tens aquesta malaltia els teus budells es rebel·len com si te’ls haguessin trasplantat i no els acceptessis. Ho explica ell mateix amb aquestes paraules mentre es posa la samarreta que li va regalar no fa pas gaire el primer porter de l’Espanyol, el seu equip de referencia, i també els guants, que mostra satisfet a la càmera del fotògraf…

…La Núria i l’Adrià encara no saben què voldran ser quan siguin més grans. Ell somnia dedicar-se professionalment al futbol.

Tots dos són grans aficionats als ordinadors, que no tenen pas a l’habitació, i si haguessin de triar entre anar a l’escola o estudiar des de casa, l’Adrià ho té ben clar: “Millor anar a clase perquè sense els amics estaries ben avorrit”.

I què els dirien a d’altres nens que emmalalteixin? Altra vegada coincideixen: “Doncs que no es rendeixin i que mirin sempre endavant amb optimisme”.

Columna - comentaris a l’entrevista anterior:

“A les portes del demà” (Xevi Sala)

(Seria bo llegir tot l'article, però aquí ressenyem només les últimes línies, que resumeixen el tarannà de la Núria i l'Adrià)

…”A vegades, és en els petits on els grans podem trovar la fortalesa que ens manca. Un dia, el destí va apuntar la Núria i l’Adrià a l’equip dels perdedors, però ells van decidir que jugarien el partit per guanyar-lo. Ara, asseguts al menjador de casa seva, parlen dels companys de clase i dels mestres, dels amics i dels pares, de què voldrien ser quan creixin, optimistas i enriolats, amb la força dels dèbils, amb el coratge dels valents de debò, amb l’empenta dels qui només tenen dotze anys i, malgrat els contrallums que ja els ha enviat la vida, empenyen decidits les portes del demà”.