Nutrició a la Malaltia Inflamatòria Intestinal (MII)

ACCU Catalunya i la Unitat de Suport Nutricional de l'Hospital Universitari Vall d'Hebron de Barcelona organitzen una conferència i unes sessions pràctiques sobre "Nutrició a la malaltia inflamatòria intestinal (MII)".

A causa de les nombroses peticions que hem rebut per part dels nostres associats sobre el tema de la nutrició en la MII, estem organitzant diferents activitats sobre aquest tema. En primer lloc, s'impartirà una xerrada teòrica i en dies posteriors s'organitzaran diverses sessions pràctiques, en petits grups, per les persones que estiguin interessades.

La conferència (xerrada teòrica): "Nutrició en la malaltia inflamatòria intestinal (MII)", es realitzarà el dimecres 19 de setembre a les 19:00 hores a l'Hospital Vall d'Hebron, Antiga Escola d'Infermeria, 1a. planta. Unitat de Nutrició. 

Nutrició a la malaltia inflamatòria intestinal (MII)

(Resum de la conferència)

El passat dimecres dia 19, ACCU Catalunya i la Unitat de Suport Nutricional de l'Hospital Universitari Vall d'Hebrón de Barcelona van organitzar una conferència sobre "Nutrició a la malaltia inflamatòria intestinal (MII)". Seguidament us fem un resum del que es va parlar a la conferència.

El dietista de la unitat Hegoi Segurola és qui va portar a terme la xerrada, en la que va assistir molts socis i familiars d’ACCU. El principi ens va fer una breu explicació del que és la malaltia inflamatòria intestinal, símptomes i quines parts poden ser afectades.

 Seguidament ja ens va parlar de l’alimentació que es recomana a les persones que tenen una malaltia inflamatòria intestinal (MII) quan es troben en una fase activa de la malaltia, diferenciant un brot sever, moderat o lleu, i l’alimentació que es recomana en una fase de remissió.

Ens va comentar que en la MII, hi ha una prevalença alta de desnutrició, degut a varies causes com; la mala absorció dels nutrients a nivell intestinal quan la malaltia està activa,  hi pot haver-hi hipercatabolisme en l’organisme (degut a l’activitat inflamatòria, febre, corticoides, infecció...) i sovint hi ha una disminució de la ingesta (dolor abdominal, pèrdua de gana, malestar, dejuni terapèutic...). Si hi ha algun deficit vitamínic i/o mineral es subministren per diferents vies les vitamines i/o suplements.

També va comentar breument la nutrició enteral (NE) que poden necessitar alguns malats quan estan en un brot sever de la malaltia o quan estan hospitalitzats per complicacions deguts a la pròpia malaltia.  Algunes persones poden començar fent una dieta líquida (obtenint un mínim de calories amb hidratació) i amb batuts orals (enriquits amb proteïnes i energia). Després d’unes hores o dies (molta variabilitat individual: gravetat dels símptomes, quina part està afectada, resposta el tractament...) ja s’iniciarà una dieta basal sense residus ni lactosa i s’aniran reduint el envasos de NE.

Dieta en la malaltia inflamatòria intestinal, en diferents fases

Dieta Brot Sever

Està indicada en aquelles persones que pateixen un brot sever (episodis diarreics abundants, amb sang i moc.

Després d’un ingrés per complicacions pròpies de la malaltia.  

Característiques de la dieta

Dieta amb baix contingut en lactosa.

Dieta elaborada amb aliments sense fibra, excepte els aconsellats (veure cereals, patates i fruites).

Dieta controlada en greixos transformats (brioixeria, pastisseria, precuinats comercials).

Aliments aconsellats

  • Làctics : Llet especial sense lactosa. ( L'eliminació total de la llet en la dieta només està indicada en aquelles persones que manifestin intolerància (diarrees, flatulència, dolor abdominal
  • Carns: Vedella tendra o picada, pollastre (sense pell), conill, pit de pollastre de gall dindi.
  • Peixos: Peix blanc magre (lluç, bacallà fresc, gall...).
  • Ous: Truita (amb un rovell i si es vol es pot afegir més clares), ou dur ben cuit.
  • Embotit: Pernil cuit, pernil país sense greix, gall d’indi cuit.
  • Pa: Torrades, biscottes, galetes tipus "María".
  • Cereals: Sèmola d'arròs, sopa de tapioca, arròs bullit, pasta de sopa petita, farina blat de moro (maizena).
  • Patates: Puré de patata i pastanaga.
  • Fruites: Poma al forn, poma rallada (ennegrida), poma bullida amb canyella, codony, préssec en almívar sense suc, plàtan molt madur, pera bullida, al forn o en almívar.
  • Dolços: Codony, melmelada de préssec, taronja, pruna (poca quantitat).
  • Greixos: Oli d'oliva, mantega crua (poca quantitat).
  • Begudes: Aigua natural, brou vegetal, aigua d'arròs i pastanaga (però no abusar del aigua d’arròs), te suau. Anar combinant la forma com ens hidratem.
  • Condiment: Sal.
  • Tipus de Cocció: Bullit i papillote.

 Dieta brot moderat

Està indicada en aquelles persones que pateixen un brot d’intensitat moderada.

Després d’haver tolerat la dieta del brot sever.

Característiques de la dieta

És una dieta una mica més permissiva que l'anterior, amb moderat continut en lactosa.

Elaborada amb aliments sene fibra, excepte els aconsellats.

Dieta controlada en greixos transformats (brioixeria, pastisseria, precuinats comercials).

  • Làctics : Llet especial sense lactosa. Introducció del iogurt natural, formatge semisec  en quantitat moderada (tipus Manxec, Emmental, Gruyère) i formatgets descremats. L'eliminació total de la llet en la dieta només està indicada en aquelles persones que manifestin intolerància (diarrees, flatulència, dolor abdominal).  S’anirà introduint gradualment llet amb lactosa, sinó ocasiona complicacions digestives s’aniran augmentant les quantitats i introduint del tot.
  • Carns: Vedella tendra o picada, pollastre (sense pell), conill, pit de pollastre de gall dindi, llom de porc, xai sense greix, perdiu, poltre.
  • Peixos: Peix blanc magre (lluç, bacallà fresc, gall...), gambes i llagostins.
  • Ous: Truita (amb un rovell i si es vol es pot afegir més clares), ou dur ben cuit.
  • Embotit: Pernil cuit, pernil país sense greix, gall d’indi cuit.
  • Pa: Torrades, biscottes, galetes tipus "María", pa torrat (no integral), pa de motlle (tipus Bimbo), pa del dia anterior.
  • Cereals: Sèmola d'arròs, sopa de tapioca, arròs bullit, pasta de sopa petita, farina blat de moro (maizena), macarrons, espaguetis bullits molt cuits, cereals per a adults sense llet, cereals de d’esmorzar sense sucre ni fibra (tipus Corn Flake).
  • Patates: Puré de patata i pastanaga.
  • Fruites: Poma al forn, poma rallada (ennegrida), poma bullida amb canyella, codony, préssec en almívar sense suc, plàtan molt madur, pera bullida, al forn o en almívar, plàtan molt madur, pera, sucs de raïm o poma casolans i colats.
  • Dolços: Codony, melmelada de préssec, taronja, pruna (poca quantitat).
  • Greixos: Oli d'oliva, mantega crua (poca quantitat).
  • Begudes: Aigua natural, brou vegetal, aigua d'arròs i pastanaga (però no abusar del aigua d’arròs), infusions i cafè suau.
  • Condiment: Sal.
  • Tipus de Cocció: Bullit, papillote, planxa, forn, grill i graella (evitar la formació de crosta cremada).

Dieta brot lleu

Està indicada en aquelles persones que pateixen un brot d’intensitat lleu.

Després d’haver tolerat la dieta del brot sever i/o moderat.

Característiques de la dieta

Elaborada amb aliments amb fibra soluble, poca fibra insoluble i residus.

Dieta controlada en greixos transformats (brioixeria, pastisseria, precuinats comercials).

  • Làctics : Si s’ha tolerat lla llet sense lactosa, introduir-la amb normalitat. Augmentar l’aporti+ de formatge.
  • Carns: Vedella tendra o picada, pollastre (sense pell), conill, pit de pollastre de gall dindi, llom de porc, xai sense greix, perdiu, poltre.
  • Peixos: Peix blanc magre (lluç, bacallà fresc, gall...), gambes i llagostins.
  • Ous: Truita (amb un rovell i si es vol es pot afegir més clares), ou dur ben cuit.
  • Embotit: Pernil cuit, pernil país sense greix, gall d’indi cuit, llom, fuet i llonganissa de bona qualitat.
  • Pa: Torrades, biscottes, galetes tipus "María", pa torrat (no integral), pa de motlle (tipus Bimbo), pa del dia anterior.
  • Verdures: Verdures tendres en forma de purés o aixafades (puntes d’espàrrecs, cor de carxofa, remolatxa, carabassó i carbassa sense pell ni llavors). Mongeta verda molt tendra bullida, albergínia (sense pell ni llavor), escalivada (al forn), endívies cuites, bledes sense tronc. Encara NO introduir verdures crues.
  • Cereals: Sèmola d'arròs, sopa de tapioca, arròs bullit, pasta de sopa petita, farina blat de moro (maizena), macarrons, espaguetis bullits molt cuits, cereals per a adults sense llet, cereals de d’esmorzar sense sucre ni fibra (tipus Corn Flake).
  • Patates: Puré de patata i pastanaga.
  • Fruites: Poma, plàtan madur, pera, sucs de raïm i poma casolans.
  • Dolços: Codony, melmelada de préssec, taronja, pruna (poca quantitat), pa de pessic o coca cassolans.
  • Greixos: Oli d'oliva, mantega crua (poca quantitat).
  • Begudes: Aigua natural, brou vegetal, aigua d'arròs i pastanaga (però no abusar del aigua d’arròs), infusions i cafè suau.
  • Condiment: Sal.
  • Tipus de Cocció: Bullit, papillote, planxa, forn, grill i graella, guisats i estofats suaus.

Dieta en fase de remissió

Els consells generals sobre la dieta per a les persones diagnosticades d'una MII en època de remissió són les generals per a la població. Seguir una dieta equilibrada és la millor garantia de cobrir totes les necessitats de l'organisme i d'estar en les òptimes condicions davant els problemes de brots de la malaltia.

Es recomana incloure tots els aliments, però s'aconsella que cada persona faci un aprenentatge personal, identificant aquells aliments que per un motiu o un altre no tolera. És a dir que  hi haurà persones que els senten bé uns aliments i en canvi a altres no li senten tant bé, doncs que poden haver-hi diferències individuals. 

Alimentació equilibrada

És la que ens aporta tots els nutrients que el nostre cos necessita, a traves de la ingesta d’una quantitat adequada d’energia. És una alimentació sense carències nutritives ni desequilibris calòrics que produeixin alteracions en el pes corporal (estar massa prim o tenir excés de pes) i en la salut en general.

Els requeriments nutricionals i energètics depenen de l’edat, activitat física i situació fisiològica (embaràs, malaltia de base).

L’alimentació ha de ser variada, la dieta quotidiana ha de contenir la màxima varietat possible d’aliments, per a garantir-nos una aportació de nutrients que eviti possibles carències.

Cal tenir en compte que no hi ha cap aliment que aporti tots i cadascun dels nutrients  que el nostre organisme necessita. Hem d’aconseguir que a l’alimentació hi hagin productes d’origen i de grups alimentaris diferents.

  • Verdures: Cuites i crues (introduir-les gradualment després de deixar la dieta en un “brot lleu” observar quines ens senten millor).
  • Llegums
  • Carn. Disminuir el consumo de carns grasses substituint per el consum de peix i carn més magres (aus, conill).
  • Peix blanc i blau.
  • Greixos: Oli d’oliva (preferent per cuinar i amanir). Limitar el consum de grasses saturades (es troben a la brioixeria industrial, alguns plats preparats, salses industrials, snacks...).
  • Cereals. Consumir alguns aliments integrals.
  • Làctics
  • Fruita fresca
  • Fruita seca
  • Moderar el consum de sal (tant d’adició, com a través del consum d’aliments salats). No utilitzar el saler a taula.
  • Reduir el sucre d’addició: limitar els aliments dolços, sucs industrials i refrescos.

També es recomana (encara més important per persones afectades de MII):

  •  Dedicar-li un temps als àpats: gaudint, asseure’ns i menjar a poc a poc. Important mastegar bé els aliments.
  • Beure preferentment entre els àpats (aigua, tés...).
  • Fer varis àpats al dia: esmorzar, mig mati, dinar, berenar i sopar (això també dependrà dels horaris de cadascú). Així distribuïm l’aport energètic i de nutrients en quatre o cinc ingestes diàries. Això també afavoreix que tinguem unes digestions més lleugeres.
  • No estirar-nos després d’acabar l’àpat. Deixar passar una estona.

 En resum, una  alimentació saludable ha de ser:

-       Variada: tant en aliments (uns es complementen els altres, el que li falta algun nutrient, l’aporta l’altre), com en tècniques de preparació

-       Moderada: cal adequar la quantitat de les racions a l’edat i a les necessitats individuals (ni carències, ni excessos)

-       Equilibrada: adequant la proporció entre els diferents aliments i el seu origen animal o vegetal.

-       Satisfactòria: el plaer de menjar bé, cal aconseguir combinar el caràcter saludable de l’alimentació i gaudir del menjar.

Agraint la col·laboració de la unitat de suport nutricional de l'Hospital Universitari Vall d'Hebrón de Barcelona. Degut a l’interés dels assistents, es va parlar que més endavant,  és realitzarà un taller pràctic enfocat a l’alimentació, ja que aquesta xerrada per falta de temps no es va poder realitzar.

Resum fet per la dietista i sòcia d’ACCU Catalunya:

                                                            Núria Duran Martí.